George Orwell

(Eric Arthur Blair)

George Orwell és el pseudònim d'Eric Arthur Blair, escriptor i assagista anglès nascut a Motihari, en l'Índia, encara que va ser educat en l'Eton College d'Anglaterra. Novament en l'Índia, va ser funcionari en Burma i a Yangon des de 1921 fins a 1927. D'aquesta època daten els relats Matar un elefant i El penjat, així com la novel·la La marca. Va dimitir del seu càrrec en desacord amb la política colonial britànica, i es va dedicar per complet a la literatura i a l'assaig. Durant bastant temps va viure en una pobresa extrema, tant a París com a Londres, experiència que és relatada en el seu llibre Down and Out in Paris and London (1933), que va signar amb el pseudònim que li faria famós.

En 1935 va publicar «La filla del reverend» i en 1936 va publicar «El camí de Wigan Pier», novel·la en la qual narra la difícil existència dels aturats anglesos, i que ja dóna testimoniatge de les seves posicions polítiques i intel·lectuals, que li van portar a relacionar-se amb els moviments radicals d'esquerres. Aquest mateix any va contreure matrimoni amb Eileen (que moriria en 1939) i va viatjar a Espanya com a voluntari de les brigades internacionals per a lluitar al costat dels republicans en el front d'Aragó. L'experiència de la seva participació en la guerra civil espanyola la va plasmar en Homage to Catalonia (Homenatge a Catalunya), en la qual estudia les discrepàncies i les contradiccions en el si de l'esquerra. Durant els anys posteriors va treballar per a la BBC a Londres i, cap al final de la guerra, com a corresponsal a París. La reflexió iniciada en Homenatge a Catalunya la va prosseguir en la qual seria una de les seves obres més famoses: Animal Farm (Granja d'animals), en la qual s'estudia el fenomen de la traïció de les revolucions cap als seus protagonistes, és a dir, el fenomen segons el qual les revolucions devoren als quals van lluitar per ella, alhora que representa una extraordinària paràbola sobre el feixisme i els règims totalitaris. En aquesta obra ja es mostren els signes d'un desencantament polític d'Orwell i d'un cert canvi de les seves primeres posicions més radicals.

Els últims anys de la seva vida, greument afectat per una tuberculosi contreta molt temps enrere, els va passar de sanatori en sanatori però, no obstant això, encara va poder escriure la seva obra més coneguda: Nineteen Eighty-four (Mil nou-cents vuitanta-quatre), publicada en 1949, en la qual, seguint la tradició de les utopies polítiques, descriu una previsible societat futura totalitària i burocràtica, que en bona part es va revelar com una profecia del creixement, al llarg del segle, del poder de l'Estat i de la seva violència. Va participar, juntament amb Bertrand Russell, en el Comitè en Defensa de la Llibertat.