Lao Tse

Lao Tse o Laozi (en xinès: 老子) va ser un dels grans pensadors clàssics xinesos, a qui s'atribueix la fundació del taoisme filosòfic. Com en el cas d'altres autors fortament mitificats i idealitzats, és difícil saber amb certesa dades sobre la seva vida, ja que es barregen amb la llegenda. Pel que sembla era originari de la regió de Chu (楚) (l'actual Hunan) i pertanyia al poble Yin. Va exercir el càrrec d'arxiver i astrònom en el regne de Chu, i sembla ser també que l'any 517 a C. es va entrevistar amb Confuci. Se li atribueix la redacció del Tao Te Txing (o Daodejing 道德經), obra que és la base del taoisme, al que també han d'incorporar-se els ensenyaments de Yang-Chu i de Chuang-Tse. No obstant això, segons alguns autors la redacció d'aquesta obra és posterior a l'època en què van viure Lao Tse i Confuci, encara que és possible que, tractant-se d'una col·lecció de sentències, aquesta obra s'anés ampliant al llarg de diversos segles a partir d'un primer nucli inspirat per Lao Tse.

La sentència més cèlebre de Lao Tse és la següent: «El Tao (o Dao) engendra l'U, l'U engendra el Dos, el Dos engendra el Tres, el Tres engendra deu mil éssers». Amb això destaca la força engendradora del Tao, que és la causa que està més enllà de totes les causes, i destaca també que tota la multiplicitat se sosté en un principi d'unitat que procedeix de l'U que, en tant que ha estat prèviament engendrat, no és pròpiament, sinó que solament és principi d'unificació. Amb el Tao Te Txing sorgeix a la Xina una gran obra de reflexió filosòfica i metafísica contemporània a la de les especulacions dels presocràtics a Grècia.