Jàmblic

Jàmblic, o Iàmblic de Calcis (Iamblichus, Ἰάμβλιχος), va ser un filòsof neoplatònic grec. Va néixer a Calcis (Síria), va estudiar a l'escola neoplatònica d'Alexandria i va conèixer al neoplatònic Porfiri. De tornada a Síria va fundar una escola (coneguda com a escola siríaca) que va exercir una gran influència com difusora de la versió més mística i màgica del neoplatonisme. De fet, Jàmblic va ser més un teòleg que un filòsof i la seva activitat intel·lectual va estar fonamentalment dirigida cap a la justificació del politeisme per a combatre el cristianisme. La seva inspiració no va ser solament el platonisme interpretat en clau religiosa, sinó també el pitagorisme, alhora que va rebre moltes influències de les religions orientals i de totes les formes del pensament màgic. Va multiplicar el nombre d'hipòstasi que havia formulat Plotí, per a fer-les coincidir amb els déus de les creences populars. Així, entre l'U inefable i l'ànima humana va disposar una abigarrada jerarquia d'hipòstasi que formaven el món de l'esperit. Com que Déu és perfecció pura, no atén els resos o anomenades dels imperfectes homes, però sí que pot aconseguir-se una comunicació amb la divinitat per mitjà de la teúrgia o virtut màgica dels ritus que utilitzen una simbologia creada per la divinitat.

Va escriure diverses obres, d'entre les quals destaquen: la Teologia caldea, la Teologia platònica i un Tractat sobre els déus, que s'han perdut. Es conserven quatre dels deu llibres de la seva Antologia de les doctrines pitagòriques, diverses cartes escrites als seus deixebles i la seva obra teúrgica Misteris d'Egipte. A més va realitzar diversos comentaris a les obres d'Aristòtil i als diàlegs de Plató, que interpretava segons una regla exegètica que considerava diversos plans de raonament: el metafísic, el matemàtic, el físic i l'ètic, que, segons ell, es donaven en aquestes obres platòniques, i en els quals cadascun d'aquests plans reproduïa, de major a menor perfecció, el model o pla anterior.

Va tenir nombrosos deixebles, però d'escàs interès, d'entre els quals esmentem a Teodor d'Asine, Sòpatro d'Apamea, Desip i Edessi, que va fundar l'escola de Pèrgam. Donada la seva voluntat de recuperar el politeisme, l'emperador Julià l'Apóstata es va basar en Jàmblic per a combatre el cristianisme.