Herbert Feigl

Filòsof alemany nacionalitzat nord-americà. Va néixer a Reichenbach en 1902 i va estudiar física i química a Mònaco. En 1922 es va traslladar a Viena per a seguir els cursos del físic i filòsof Moritz Schlick, del que va ser el seu assistent. En 1924, juntament amb Friedrich Waismann i el mateix Schlick, van fundar el nucli inicial del Cercle de Viena, al que immediatament es van sumar el matemàtic Hans Hahn, el sociòleg i economista Otto Neurath i la seva esposa Olga, matemàtica i professora de lògica, Félix Kaufmann, Victor Kraft i Kurt Reideneister i ,a partir de 1926, Rudolf Carnap. A partir de 1930 Feigl es va traslladar a Harvard, col·laborant amb P.W. Bridgman. Per aquesta època es va ocupar de la fonamentació lògica de la inducció (El caràcter lògic del principi d'inducció, 1934). Com a membre del Cercle de Viena va participar en el projecte per l'Enciclopèdia Internacional de la Ciència Unificada, i a partir de 1940 va ser professor a la Universitat de Minnesota, on va fundar el Centre de Filosofia de la Ciència.

A més de la seva activitat com a filòsof de la ciència Feigl també s'ha ocupat del problema de la relació ment-cos, defensant en El mental i el físic (1958) una versió de la teoria de la identitat entre fenòmens mentals i fenòmens neurofisiològics.