Francesc Eiximenis

Filòsof escolàstic català, nascut probablement a Girona. Era religiós de l'orde dels franciscans i va ensenyar a Lleida, Barcelona i València. Va viatjar a París, Colònia, Oxford, Cambridge i Roma, i va assistir al concili d'Avinyó. Va ser nomenat Patriarca de Jerusalem i cardenal pel Benedicto XIII, el papa cismático, i, després, bisbe d'Elna (Rosselló). Autor de marcada tendència escotista, en les seves obres abunda el platonisme i l'agustinisme. Les seves obres més conegudes són El crestià [El cristià], enciclopèdia que havia de tenir 12 volums, dels quals només va redactar quatre, Regiment de la cosa pública (el llibre dotzè), Llibre dels àngels i Llibre dels dons. En el primer d'ells exposa les seves idees socials i polítiques sobre la ciutat i la vida urbana, reflex de l'esperit de la burgesia catalana d'aquella època; més enllà d'aquesta organització social bàsica entreveu la presència de l'Estat, que anomena «cosa pública».

Obres: Crestià, ed. per Lambert Palmar, València 1484; reimpr. de M. Sanchís Guarner, Regiment de la Cosa pública, València 1972.