Assaig i error, aprenentatge per

Traducció de l'anglès trial and error learning. Segons els conductistes L. Morgan i Thorndike, mètode d'aprenentatge mitjançant el qual un organisme animal intenta solucionar un problema vital duent a terme una sèrie d'assajos o intents atzarosos fins a trobar la solució. És un cas concret de la denominada llei de l'efecte, segons la qual tendeix a repetir-se aquella acció que té èxit. Aquestes idees encaixen bé amb el conductisme, que sosté, en el cas de l'organisme humà, que la «ment» ha de considerar-se no com una facultat oculta, en l'interior de la qual calgui entrar, sinó com una forma de comportament o una conducta, que es caracteritza per la seva complexitat i la importància que en ella té el simbolisme verbal, és a dir, els termes, o els conceptes, i els raonaments. En general, la conducta determinada per «assaig i error» és aquella que, tant en homes com en animals, busca la solució del problema per simple tempteig a l'atzar de les diverses possibilitats, sense cap comprensió interna de la situació. L'«error», o la falta d'èxit de la conducta assajada, incita a una nova temptativa a la recerca de la solució. La comprensió del problema o de la situació és justament una forma oposada de conducta, que no es dóna si no existeix prèviament una situació d'assaig i error. Aquesta prepara i predisposa per a aquella.

Karl R. Popper qualifica de mètode d'assaig i (supressió de) errors a la seva idea fonamental que «la ciència progressa mitjançant la falsació» de les hipòtesis. El científic «tempteja» –selecciona– teories, que són anticipacions o expectatives seves sobre la naturalesa, sotmetent-les a contrastació per a veure si són falses, de la mateixa manera que l'organisme, en general, al llarg de la seva evolució, s'adapta al seu mitjà temptejant la solució dels seus problemes i eliminant aquelles expectatives que fracassen: seleccionant, per assaig i error, les conductes que tenen èxit (veg. text).