Apocatàstasi

(del grec ἀποχατάστασις, apocatàstasi, restitució, restauració) Inicialment s'aplicava a la tornada dels astres a les seves posicions originàries. Aquesta idea es relacionava amb les dels cicles astronòmics repetitius del gran any i l'etern retorn.

Entre els Pares orientals, i especialment en Orígenes, significa la restauració, al final dels temps, d'un estat primitiu de perfecció que la humanitat posseïa. Aquesta situació suposaria la salvació fins i tot dels condemnats. D'aquesta manera, s'oposava a l'estoïcisme i, encara que afirmava una pluralitat de mons, aquests no són meres repeticions, ja que això contradiria l'exigència de la llibertat humana. També Gregori de Nissa va afirmar l'apocatàstasi i fins i tot va arribar a afirmar la redempció final del dimoni. En l'actualitat també alguns teòlegs, especialment protestants, sostenen que una interpretació correcta de la Bíblia exigeix l'apocatàstasi com a restauració plena de tota la humanitat, tesi que, al seu torn, havia estat defensada per Renouvier. , ,