Apercepció

Segons Leibniz que introdueix el terme, és la consciència dels propis estats interns (la percepció és la relació d'un organisme amb els altres; veg. citació). Per a Kant, que recull aquesta terminologia, és la «consciència de si mateix com a subjecte pensant en general». Distingeix una apercepció merament empírica, que anomena també «sentit intern», per la qual coneixem els estats interns de consciència, i una apercepció pura o transcendental, que és la consciència del «jo penso», que ha d'acompanyar necessàriament a tota representació i tot concepte. L'anomena també «unitat originària sintètica d'apercepció», perquè confereix la màxima unitat al conjunt de tota l'experiència, en el sentit que aquesta, per a ser-ho, ha de concebre's com a experiència d'un subjecte: a aquest subjecte originari, condició radical de tota possibilitat de coneixement, anomena «apercepció transcendental» o «jo transcendental» (vegeu el text).