Anomia

(del grec νόμος, nómos, llei, i la partícula privativa a, sense llei)

En el seu sentit etimològic i general, «absència de normes». En sentit més específic, és un terme introduït en la sociologia moderna per Durkheim, que es refereix a la condició en què es troba la societat que no ha regulat degudament amb lleis una situació concreta, especialment si existeixen normes contradictòries. La considera una fallada o ruptura de solidaritat de la societat en el seu trànsit de la «solidaritat mecànica», o «per semblances», pròpia de les societats primitives, a la «solidaritat orgànica», pròpia d'institucions, que ha de ser la característica de les societats modernes i civilitzades. Un exemple de situació anòmica és una divisió del treball anòmala, en què existeix esclavitud o explotació, i de cap manera solidaritat, i que pot portar a la guerra de classes. Un altre exemple d'anomia és l'anomenat suïcidi anòmic, tercer tipus dels quatre que distingeix: el que es produeix per greus pertorbacions de l'ordre social, com, per exemple, una profunda depressió econòmica. Per a Robert Merton, deixeble de Parsons, l'anomia prové del desajustament entre l'estructura social i la consciència cultural, sobretot quan hi ha contradicció entre les normes escrites i les exigències socials noves, i la vincula a la desviació social, és a dir, a l'existència de models de conducta marginals o no permesos.