Analogies de l'experiència



I. Kant

Nom que dóna Kant als principis de l'enteniment que regulen en general l'experiència i la naturalesa, i que apliquen a ella a manera de judicis sintètics a priori les categories de relació (substància, causalitat i comunitat o acció recíproca). No hi ha naturalesa ni experiència, segons Kant, sense que la nostra ment es representi a priori que tot fenomen suposa una «connexió necessària de percepcions» (vegeu la citació ). Tot fenomen representa una substància que roman en el canvi, una causa o un efecte que se succeeixen en el canvi, o una interacció de reciprocitat.

A aquestes tres possibilitats les va anomenar Kant analogies de l'experiència en general i, en particular:

principi de la permanència de la substància (vegeu la citació);

principi de la successió temporal segons la causalitat(vegeu la citació ), i

principi de la simultaneïtat segons la llei de l'acció recíproca o comunitat (vegeu la citació).