Enunciats que expressen creences, desitjos, dubtes, esperances, és a dir, actituds de la persona. Vegeu els exemples següents:
Exemple 1
Amplia
L'enunciat (1) «els meus amics em són fidels» dit per Anna, és diferent de l'enunciat (2) «Ana creu que els seus amics li són fidels». No tenen les mateixes condicions de veritat. El primer es compleix en –ho fa veritable o no– una situació de fet; el segon, en una actitud interna d'Anna. El que es planteja és si, en conseqüència, el significat d'«els amics són fidels» és idèntic en tots dos casos.
Recurs:Exemple de condicions de veritat
i
Exemple 2
Amplia
Si diem «Tots els ilerdencs saben que Indíbil i Mandonio van ser cabdills ilergets», podem substituir, salva veritate, «ilerdencs» per «habitants de la ciutat de Lleida», perquè són termes o classes coextensives i, d'altra banda, la resta de paraules de l'enunciat, és a dir, el context, no és opac. En canvi, en: «Ana sosté que tots els habitants de Lleida saben que Indíbil i Mandonio van ser cabdills ilergets», hi ha opacitat de context, ja que, en tractar-se d'un verb d'«opinió» —sosté— sorgeix una actitud proposicional, i pot succeir que Anna no sàpiga que «ilerdencs» i «habitants de Lleida» són termes amb la mateixa referència o extensió.
Recurs:Exemple lògic de salva veritate
Tals enunciats posen una determinada relació entre les persones i el significat dels enunciats que profereixen, perquè es construeixen amb verbs com ara saber, creure, opinar, entendre, afirmar, etc. Aquests verbs constitueixen el que es denomina un context opac que impedeix substituir –salva veritate– un enunciat per un altre amb igual valor de veritat. El nom de «proposicional» procedeix del fet que la persona adopta una determinada postura o actitud mental davant el significat de l'enunciat, que és com es defineix pròpiament «proposició».
La «lògica epistémica» de Jaakko Hintikka formalitza aquestes expressions.
Vegeu de dicto, de re.