Psicologia comprensiva

W. Dilthey

Pròpiament anomenada psicologia descriptiva. És l'orientació que Dilthey dóna a la psicologia, en Idees concernents a una psicologia descriptiva i analítica (1894), oposant-se a la llavors vigent psicologia associacionista anglesa del s. XIX, d'orientació empirista i de tipus explicatiu i causal. Segons ell, per comprendre el sentit de les accionis humanes i de totes les manifestacions vitals de l'home, aquelles precisament que constitueixen l'objecte d'estudi de les ciències de l'esperit, també anomenades morals, és necessari saber captar els processos mentals i la vida psíquica interna d'on procedeixen.

Aquests processos són els que ha de descriure i analitzar una psicologia que no confon aquests dominis amb els explicatius i causals de les ciències de la naturalesa, sinó que parteix del fet fonamental de la vida psíquica, que és el seu caràcter global i unitari. Per això diu: «Expliquem la naturalesa, però comprenem la vida psíquica». Així doncs, totes les ciències humanístiques es fonamenten en la comprensió de la vivència interior, en la qual es funden (veure cita) i, al seu torn, la psicologia descriptiva és el fonament de les ciències de l'esperit.