El que és donat

 (del llatí datum, de dare, donar)

Genèricament, els aspectes del món que s'ofereixen als sentits. En principi ha de suposar-se que allò donat és exterior al subjecte i independent d'ell i allò al que es remet en definitiva el coneixement. La prioritat del donat respecte del sentit, percebut o pensat és inqüestionable; d'una altra forma no hi hauria veritable coneixement. Però el problema és com cal entendre aquesta prioritat i independència del donat respecte del subjecte, de manera que el que anomenem donat sigui immune, si ho pot ser, a tota elaboració i interpretació feta per la consciència que sent, percep o pensa, i fins a quin punt «el donat» és diferent del merament «existent». Per Kant, «el donat» és la matèria de la intuïció sensible, per oposició al que el subjecte «posa» o «imposa» com a forma; el tot que constitueix matèria i forma és la sensació; sense l'organització de la forma res informe podria ser conegut per la sensibilitat de l'home.

Veure dades sensorials, fet, sense data, verum ipsum factum.