Accions

Autor

Imre Lakatos

De Wikisofia

La revisió el 10:05, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Imre |Cognom=Lakatos }} <small>Imre Lipschitz, Imre Molnar, Imre Lakatos</small> Filòsof de la ciència i de la matemàtica anglès...».)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Lakatos2.gif

Avís: El títol a mostrar «Imre Lakatos» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Lakatos, Imre».

Imre Lipschitz, Imre Molnar, Imre Lakatos

Filòsof de la ciència i de la matemàtica anglès, nascut a Hongria, de nom Imre Lipschitz; canvia al d'Imre Molnar amb l'arribada dels nazis i al d'Imre Lakatos acabada la Guerra Mundial. Va estudiar a les universitats de Debrecen, Budapest, Moscou i Cambridge. Secretari del Ministeri d'Educació, a Hongria, és empresonat de 1950 a 1953, per dissident. Després de l'aixecament d'Hongria, en 1956, fuig a Londres, on ensenya en la London School of Economics, de 1960 a 1974, succeint en la càtedra a Karl R. Popper.

Format inicialment en la filosofia marxista sota la influència de G. Lukács, es dedica progressivament a la filosofia de les matemàtiques, a les quals aplica la mateixa idea de Popper que les ciències experimentals són conjectures que progressen mitjançant un procés d'intents de refutació, en comptes de considerar-les com un procés deductiu vàlid per sempre; d'aquesta postura és mostra el seu llibre Proves i refutacions. La lògica del descobriment matemàtic (1976).


En filosofia de la ciència corregeix, no obstant això, l'opinió de Popper, per qui una hipòtesi científica ha de ser abandonada en el moment en què sigui refutada per una observació; no és això el que succeeix en la pràctica, diu, i la lògica -afegeix, adherint-se a la tesi de Duhem/Quine- només aconsella fer les degudes correccions en la teoria. La seva aportació més característica a la metodologia científica consisteix en la seva teoria dels «programes d'investigació», que representa un punt mitjà entre el rigorisme de Popper i l'anarquisme epistemològic de Feyerabend.