Ludwig Klages

Ludwig Klages (Hannover, 1872 - Kilchberg, 1956) va ser un químic, psicòleg i filòsof alemany, conegut pel seu treball en el camp de la psicologia i la filosofia de la vida. Klages va ser una figura destacada en una posició psicològica que cercava comprendre la naturalesa i l'experiència humana mitjançant la introspecció i la connexió amb la natura. En aquest sentit, també és considerat un dels fundadors de l'ecologisme "profund". Però la seva principal característica se centra en la idea que la vida és una força fonamental i irracional que s'expressa a través de l'experiència emocional i sensorial. Critica la primacia de la raó i la lògica, defensant una major connexió amb els instints i una vida en harmonia amb la natura.

Quan va acabar els seus estudis a Hannover, va seguir a la Facultat de Ciències de la Universitat de Munich. Allí es va graduar en química i filosofia, i va treballar com a científic a Munich on va fundar un seminari d'estudis d'expressió i es va interessar per la psicologia, especialment la grafologia i la caracterologia, a la que va contribuir de manera notable. En l'aspecte polític i ideològic Klages va defensar sempre una orientació xenòfoba, racista i antisemita. Durant els anys 30 del segle XX va defensar posicions properes al nazisme, però mai es va voler afiliar al partit nazi. No obstant això, encara després de la Segona Guerra Mundial, va mantenir el seu antisemitisme i va considerar que la victòria dels aliats contra els nazis havia estat una victòria de l'esperit jueu, que ell detestava.

El pensament de Klages es basa en la idea central que la vida és la força fonamental que anima totes les coses. Ell veia la vida com un corrent primordial i poderós que flueix a través de tot l'univers, i que es manifesta de manera única en cada individu. Klages considerava que aquesta força vital era essencialment irracional i s'oposava a la raó i la lògica, que considerava com a construccions artificials i insuficients per comprendre la veritable naturalesa de l'ésser humà.

Segons Klages, la vida s'expressa a través de l'experiència emocional i sensorial, i no mitjançant la raó. Ell sostenia que les emocions, els instints i els sentiments eren formes més autèntiques de coneixement i connexió amb el món que els processos racionals. Defensava que la raó i la lògica havien alienat l'ésser humà de la seva veritable naturalesa i havien portat a la dissociació entre l'individu i el món natural. Per a Klages, l'esperit és un element estrany de la vida que destrueix els pols inseparables de l'ànima i el cos pel concepte. La ment jutja, mentre que la vida viu; l'esperit aprèn l'ésser, mentre que la vida viu l'esdevenir. L'ésser és pur, inespacial i intemporal, i així també l'esperit, mentre que l'esdevenir és espacial i temporal, i així és també la vida. Des d'aquesta posició, Klages va desenvolupar una teoria dels instints que posava l'accent en la importància dels impulsos i les forces primerenques en la vida humana. Ell veia els instints com una expressió directa de la vida i considerava que eren essencials per al benestar i l'autorealització d'un individu. Per Klages, la repressió o negació dels instints portava a l'angoixa i l'alienació, i defensava una vida en harmonia amb els impulsos naturals. Klages va desenvolupar una antropologia tripartida, segons la qual la realitat humana es distribueix en tres nivells: el cos, l'ànima i l'esperit. Per a Klages, el cos coneix per sensacions que perceben el que és proper, i són sempre passives, mentre que l'ànima coneix per imatges viscudes, que són sempre actives. Segons ell, el cos només és un fenomen de l'ànima, i aquest és el sentit del cos vivent. A través de la imatge es produeix la veritable realitat, que és la unitat radical de totes dues manifestacions. L'esperit, al seu torn, és l'expressió del racional que pertorba i destrueix la vida de l'ànima, que és l'única força que es troba en comunió amb la natura i és capaç de crear mites i símbols.

Klages considerava que la cultura moderna estava dominada per la raó i la ciència, la qual cosa portava a la deshumanització i la degradació de la vida, d'aquí la seva concepció del logocentrisme, terme que ell va encunyar per destacar la suplantació dels instints per la raó o logos. Aquest logocentrisme seria, doncs, l'expressió del domini de la racionalitat que destrueix l'autèntica vida. Davant del logocentrisme Klages defensava un retorn a una forma de vida més natural i autèntica, en què els instints i les emocions fossin valorats i cultivats. Aquesta connexió amb la naturalesa, allunyada de la preeminència del racional el va conduir a ser considerat com iniciador o fundador de l'«ecologia profunda». Així, l'any 1913 va publicar un llibre amb el títol dH'ome i Terra, que va ser el text de referència per al moviment juvenil Wandervögel (que va acabar essent un moviment proper a les tesis nazis), i va anticipar la majoria dels temes de l'ecologisme contemporani, però des del punt de vista romàntic i irracionalista. En aquest llibre Klages deplora la desforestació, la liquidació dels pobles aborígens, el creixement urbanístic, i les destruccions mediambientals. Acusa el judaisme, el capitalisme, el cristianisme i, en general, els filòsofs de l'esperit. També es posiciona en contra del progrés, que defineix com «la destrucció de la vida».

En la seva obra més important, L'esperit com antagonista de l'ànima (3 vols., 1929-1932), oposa esperit i vida. La tasca de la filosofia consisteix a superar, en un mateix, aquesta dissociació.

Així, doncs, el pensament de Ludwig Klages se centra en la idea que la vida és una força fonamental i irracional que s'expressa a través de l'experiència emocional i sensorial. Critica la primacia de la raó i la lògica, defensant una major connexió amb els instints i una vida en harmonia amb la natura. Klages és considerat un dels precursors de la psicologia existencial i un dels autors de l'anomenada filosofia de la vida (com, per exemple, Henri Bergson) que s'inscriu en la tradició irracionalista, per tant, és crític amb la raó (d'aquí el seu concepte de logocentrisme, heretat pel pensament de Jacques Derrida) i ha influenciat l'irracionalisme d'altres pensadors i corrents com els de la postmodernitat.

Bibliografia

Entre les seves obres de contingut més netament filosòfic destacarem De l'essència de la consciència (1921), Preludi a la caracterologia (1927) i De l'essència del ritme (1933), en les quals va formular algunes de les tesis principals de la seva filosofia de la vida, que apareixerien ja totalment elaborades a la seva obra capital L'esperit en contraposició a l'ànima (1929).

Algunes de les seves obres més conegudes que han estat traduïdes al castellà inclouen:

El espíritu como potencia (Der Geist als Widersacher der Seele) - aquesta obra és una crítica a la idea del "spiritus" o esperit, en la qual Klages argumenta que aquesta noció no és coherent ni pot ser aplicada a la vida humana. Aquesta obra ha estat traduïda al castellà amb el títol "El espíritu como potencia" i ha estat publicada per Ediciones Sequitur.

La ciencia de la caracterología (Die Wissenschaft von der Menschlichen Wesen) - aquesta obra és una exploració dels diferents tipus de personalitat i caràcter humà i com aquestes diferències afecten la forma com percebem el món. Aquesta obra ha estat traduïda al castellà amb el títol "La ciencia de la caracterología" i ha estat publicada per Editorial Trotta.

El problema de la vida (Das Problem des Lebens) - aquesta obra explora la naturalesa de la vida i la seva relació amb la consciència i la cultura. Aquesta obra ha estat traduïda al castellà amb el títol "El problema de la vida" i ha estat publicada per Ediciones Sequitur.

Man and Earth (Mensch und Erde) - aquesta obra explora la relació entre l'ésser humà i la natura, i argumenta que la modernitat ha portat a una separació entre els dos. Aquesta obra ha estat traduïda al castellà amb el títol El hombre y la Tierra i ha estat publicada per Editorial Ápeiron.

---

• Bibliografia:Obres de Ludwig Klages