Ludwig Klages
De Wikisofia
La revisió el 18:54, 5 juny 2023 per Jorcor (discussió | contribucions)
Avís: El títol a mostrar «Ludwig Klages» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Klages, Ludwig».
Ludwig Klages (Hannover, 1872 - Kilchberg, 1956) va ser un químic, psicòleg i filòsof alemany, conegut pel seu treball en el camp de la psicologia i la filosofia de la vida. Klages va ser una figura destacada en una posició psicològica que cercava comprendre la naturalesa i l'experiència humana mitjançant la introspecció i la connexió amb la natura. En aquest sentit, també és considerat un dels fundadors de l'ecologisme "profund". L'any 1913 va publicar un llibre amb el títol dH'ome i Terra, que va ser el text de referència per al moviment juvenil Wandervögel (que va acabar essent un moviment proper a les tesis nazis), si no que va anticipar la majoria dels temes de l'ecologisme contemporani, però des del punt de vista romàntic i irracionalsita.
Quan va acabar els seus estudis a Hannover, va seguir a la Facultat de Ciències de la Universitat de Munich. Allí es va graduar en química i filosofia, i va treballar com a científic a Munich on va fundar un seminari d'estudis d'expressió i es va interessar per la psicologia, especialment la grafologia i la caracterologia, a la que va contribuir de manera notable.
El pensament de Klages es basa en la idea central que la vida és la força fonamental que anima totes les coses. Ell veia la vida com un corrent primordial i poderós que flueix a través de tot l'univers, i que es manifesta de manera única en cada individu. Klages considerava que aquesta força vital era essencialment irracional i s'oposava a la raó i la lògica, que considerava com a construccions artificials i insuficients per comprendre la veritable naturalesa de l'ésser humà.
Segons Klages, la vida s'expressa a través de l'experiència emocional i sensorial, i no mitjançant la raó. Ell sostenia que les emocions, els instints i els sentiments eren formes més autèntiques de coneixement i connexió amb el món que els processos racionals. Defensava que la raó i la lògica havien alienat l'ésser humà de la seva veritable naturalesa i havien portat a la dissociació entre l'individu i el món natural.
A més, Klages va desenvolupar una teoria dels instints que posava l'accent en la importància dels impulsos i les forces primerenques en la vida humana. Ell veia els instints com una expressió directa de la vida i considerava que eren essencials per al benestar i l'autorealització d'un individu. Per Klages, la repressió o negació dels instints portava a l'angoixa i l'alienació, i defensava una vida en harmonia amb els impulsos naturals. Klages va desenvolupar una antropologia tripartida, segons la qual la realitat humana es distribueix en tres nivells: el cos, l'ànima i l'esperit. Per a Klages, el cos coneix per sensacions que perceben el que és proper, i són sempre passives, mentre que l'ànima coneix per imatges viscudes, que són sempre actives. El cos només és un fenomen de l'ànima, i aquest és el sentit del cos vivent. A través de la imatge es produeix la veritable realitat, que és la unitat radical de totes dues manifestacions. L'esperit, al seu torn, és l'expressió del racional que pertorba i destrueix la vida de l'ànima, que és l'única força que es troba en comunió amb la natura i és capaç de crear mites i símbols.
Per a Klages, l'esperit és un element estrany de la vida que destrueix els pols inseparables de l'ànima i el cos pel concepte. La ment jutja, mentre que la vida viu; l'esperit aprèn l'ésser, mentre que la vida viu l'esdevenir. L'ésser és pur, inespacial i intemporal, i així també l'esperit, mentre que esdevenir és espacial i temporal, i així és també la vida.
Un altre aspecte clau del pensament de Klages era la seva crítica a la civilització moderna i la cultura occidental. Considerava que la cultura moderna estava dominada per la raó i la ciència, la qual cosa portava a la deshumanització i la degradació de la vida. Klages defensava un retorn a una forma de vida més natural i autèntica, en què els instints i les emocions fossin valorats i cultivats.
En la seva obra més important, L'esperit com antagonista de l'ànima (3 vols., 1929-1932), oposa esperit i vida. La tasca de la filosofia consisteix a superar, en un mateix, aquesta dissociació.
Així, doncs, el pensament de Ludwig Klages se centra en la idea que la vida és una força fonamental i irracional que s'expressa a través de l'experiència emocional i sensorial. Critica la primacia de la raó i la lògica, defensant una major connexió amb els instints i una vida en harmonia amb la natura. Klages és considerat un dels precursors de la psicologia existencial i ha influït en pensadors posteriors com Martin Heidegger i Henri Bergson. El seu pensament s'inscriu en la tradició irracionalista, per tant, és crític amb la raó (d'aquí el seu concepte de logocentrisme, heretat pel pensament de Jacques Derrida) i ha influenciat l'irracionalisme d'altres pensadors i corrents com els de la postmodernitat.