Proposició analítica

Aquella proposició la veritat de la qual apareix pel simple fet d'entendre el significat dels seus termes, amb total independència dels fets. També es defineix com aquella proposició la negació de la qual és autocontradictòria, o aquella en la qual, per simple anàlisi, veiem que el predicat inclou al subjecte. Que una proposició sigui analítica no vol dir que sigui «òbviament» vertadera; és possible que es requereixi reflexionar sobre ella per a veure la seva veritat: hi ha, per tant, proposicions explícitament analítiques i proposicions implícitament analítiques. Tota tautologia és una proposició o una veritat analítica, però no al revés. Tots els enunciats de la lògica i les matemàtiques que són necessàriament vertaders són també analítics.

Vegeu exemple ↓

«Tots els meus germans són majors que jo» és una proposició sintètica

«Els meus cosins germans són els fills dels meus oncles o de les meves ties» és una proposició analítica.

«Ser o no ser», és una proposició explícitament analítica i tautològica.

«Cercle és la superfície plana limitada per una circumferència» és una proposició implícitament analítica i és una definició.

«Els dofins són mamífers» és implícitament analítica avui dia, encara que en alguna època no ho fos.

«Els negocis són els negocis» és una proposició aparentment analítica, però en realitat –atenint-nos al seu significat– no ho és. Pot considerar-se també una aparent tautologia.

Exemple

Veure veritat lògica.