Avicennisme

Avicenna

Principals teories del filòsof persa Avicenna que, a través de la traducció de Domingo Gundisalvo i Miguel Escot, a mitjan s. XII, penetren al món llatí influint en molts escolàstics medievals i que suposen, al mateix temps, la primera entrada massiva d'idees d'Aristòtil en occident. Fins a aquest moment només es coneixien pròpiament les seves obres lògiques. Tota l'escolàstica va acceptar fins a cert punt la versió platonitzant (neoplatonitzant) que d'Aristòtil feia Avicenna, però sobretot l'anomenada escola franciscana, que culmina en Joan Duns Escot, qui va construir un sistema de metafísica basat en una interpretació essencialista de les teories aristotèliques i una cristianització d'Avicenna a través d'idees agustinianes; Étienne Gilson l'anomena «agustinisme avicennitzant». La influència de l'avicennisme es va veure minorada per la polèmica sobre l'averroisme llatí i la posterior cristianització d'Aristòtil, iniciada per Tomàs d'Aquino. També aquest va ser avicennista en la seva obra de joventut, tal com es manifesta en Sobre l'ens i l'essència i, de fet, Tomàs d'Aquino deu a Avicenna un dels pilars bàsics de la seva filosofia: la distinció real entre essència i existència.