Filosofia de l'acció

Filosofia de tendència espiritualista i inspiració romàntica, que considera que l'acció és el nucli de la vida humana i, per això, el tema propi i adequat de la filosofia. Per mitjà de l'acció expressa l'home el més profund del seu ser. Els seus principals representants són John Henry Newman (1801-1890), Léon Ollé-Laprune (1830-1899), Lucien Laberthonnière (1860-1932) i Maurice Blondel (1861-1949), autor de l'obra L'acció. Assaig d'una crítica de la vida i d'una ciència de la pràctica (1893). Altres tendències filosòfiques poden considerar-se també filosofies de l'acció per la importància que li atribueixen: el pragmatisme, per exemple, sosté que és la pràctica i l'acció el que constitueix la veritat d'un saber o d'una teoria; el marxisme, que a més de ser una filosofia de la praxi manté que la qüestió no és pensar el món, sinó transformar-lo (veg. citació).