Jakob Friedrich Fries

Filòsof alemany, nascut a Barby, Sajonia. Va ser deixeble de Jacobi i Fichte i va ensenyar a les universitats de Jena i Heidelberg. Contra la postura especulativa de l' idealisme dels seus contemporanis, Fichte, Schelling i Hegel, concep la tasca pròpia de la filosofia com una labor descriptiva del que succeeix en la consciència humana. Ja el seu primer treball de recerca, Sobre la relació entre psicologia empírica i metafísica (1798) és simptomàtic sobre aquest tema. Per això mateix, alhora que depèn de Kant, ho critica quan substitueix el seu mètode transcendental per una anàlisi psicològica de l'experiència interna, que ell denomina «antropològic».

Encara que es considera que les seves idees filosòfiques són un exponent del psicologisme , es va manifestar en contra del psicologisme de Friedrich Eduard Beneke, el qual sosté que la validesa del coneixement es funda no en la lògica, sinó en l'origen psicològic del mateix. El seu pensament polític liberal i la publicació d'una Ètica (1818) en la qual, seguint a Kant, accentua la dignitat i la llibertat de l'individu, va ser la causa que hagués d'abandonar temporalment el seu ensenyament en Jena.

• Bibliografia:Obres de J.F. Fries