Conjectura

(del llatí coniectura, de coniicere, fer-se una idea d'alguna cosa, combinar alguna cosa amb la ment, suposar)

Hipòtesi, la veritat de la qual se suposa i se sotmet a contrastació. Plató anomenava conjectura o suposició (eikasia) al primer grau del coneixement sensible, o opinió. Karl R. Popper l'entén com a anticipació, presumpció o solució temptativa de problemes, i ha fet clàssica l'expressió «conjectures i refutacions», que no solament és el títol d'una de les seves obres (1963), sinó que és a més l'expressió del seu mètode científic i de la seva mateixa concepció de la ciència, com a actitud crítica de posar a prova constantment les hipòtesis, intentant refutar-les. Es proposa així assenyalar que la ciència no és un coneixement cert, o l'assoliment d'una veritat absoluta, sinó més aviat una activitat constant de crítica de les pròpies opinions ([[Recurs:Popper: el coneixement com a conjectura|veg. text]de Popper]).

Veg. hipòtesi de treball.