Idees transcendentals
De Wikisofia
La revisió el 16:27, 12 juny 2018 per Jorcor (discussió | contribucions)
En la filosofia de Kant, són els conceptes necessaris de la raó, elements a priori d'aquesta, que es presenten com els objectes cap al coneixement dels quals tendeix per pròpia naturalesa i dels quals s'ocupa en la «Dialèctica transcendental». Representen l'incondicionat en el terreny de la psicologia racional (la idea de jo), en el de la cosmologia racional (la idea de món) i en el de la teologia racional (la idea d'absolut o Déu). Però, ja que provenen de conceptes que superen –per definició– tota experiència possible, o estan més enllà d'aquesta, malgrat ser elements purs a priori,nopueden contribuir a la formació de coneixement objectiu perquè els falta precisament la intuïció sensible. Aquestes idees no es recolzen sobre l'experiència, sinó en raonaments. No diuen com és l'objecte que es pensa, sinó quin seria el punt final dels nostres raonaments, més enllà del qual no seria ja preciso buscar cap altra explicació. Kant no els concedeix, per tant, un ús constitutiu de coneixement, sinó només regulador: són idees reguladores. Confiar que poguessin produir coneixement constitueix precisament la il·lusió transcendental (veg. text). No obstant això, com a idees de la raó pràctica, es té d'elles un coneixement pràctic i són fins a postulats de la raó pràctica. Termes relacionats