Forma proposicional, forma sentencial

Fórmula lògica composta per una successió de símbols lògics en la qual hi ha variables d'enunciat, de manera que, substituint les variables per enunciats, s'obté un enunciat (compost). Una mateixa forma proposicional pot donar lloc a molts enunciats amb la mateixa forma lògica.

veg. exemple ↓

Així, la forma proposicional de l'enunciat «No és possible que plogui i no plogui alhora» és: «No alhora p i no-p», o bé ¬(p∧¬p)

Substituint les lletres d'enunciat per altres enunciats s'obté enunciats amb igual forma lògica. Si p= riure i ¬p= plorar, l'enunciat serà «no és possible riure i plorar alhora». I encara, l'enunciat «no és veritat que parlem o cantem i no parlem o cantem alhora», és a dir, ¬[(p∨¬q)∧¬(p∨q)] té igualment la mateixa forma proposicional bàsica.

Hi ha formes proposicionals la veritat de les quals és necessària, per raó de la mateixa forma. Així succeeix amb les veritats lògiques o les tautologies.