Domini

En general, noció propera a univers de discurs. En lògica de predicats, conjunt d'objectes a què es refereix un predicat, i que se suposa no buit. El predicat és, així, aquella propietat que s'afirma d'un conjunt no buit. El domini del predicat «x és amant de la música clàssica» és el conjunt d'individus dels quals es pot afirmar amb sentit la propietat de ser amant de la música clàssica, o el conjunt d'objectes que poden ocupar el lloc de la funció de predicat. L'extensió del predicat és el conjunt de tots els objectes del domini que fan veritable l'enunciat.

En les relacions de predicats poliàdics, el domini és el conjunt d'individus que ocupen el primer lloc del parell ordenat (referent), pels quals hi ha almenys un element del segon membre del parell (relat) que fa veritable la relació. Així, en «x és pare de y» x, y, el domini, subconjunt de l'abast (tots els elements referents), està format pel conjunt de tots els elements primers del parell (tots els x) que exerceixen o han exercit la funció de pare. El codomini, o el domini convers, és el conjunt dels elements segons del parell, subconjunt al seu torn del rang (tots els i), constituït per tots els termes del segon membre del parell (relats) per als quals hi ha almenys un referent que fa veritable la relació. En el cas citat, els individus que són fills, és a dir, en aquest cas tots els humans. La summa lògica de domini i codomini constitueix el camp. L'extensió d'una relació diàdica és el conjunt format pels parells d'individus que fan veritable el seu enunciat.

Exemple ↓

Per exemple, en el univers del discurs dels homes, la relació "ser marit de" determina les següents classes:

Domini: els homes casats

Codomini: les dones casades

Camp: tots els casats

Mentre que en univers del discurs dels homes, la relació de "ser de la mateixa espècie que" determina la igualtat de classes entre domini, codomini, camp i univers.