Pressupòsit

En general, suposat o suposició d'un discurs o d'una argumentació. Pot entendre's en sentit positiu o negatiu. En el primer sentit, és una existència semàntica i pragmàtica de tot acte de llenguatge, o parla, que ha de fer-se dins d'un context i també amb un context previ. En el segon sentit, equival a prejudici i contra ell es dirigeix tota activitat critica i reflexiva.

Husserl

Tradicionalment, la filosofia es defineix com un saber sense pressupostos en el sentit que no part, com sí que fan les ciències, de cap certesa suposada o pressuposta, o de cap contingut objectiu del coneixement que hagi de suposar-se amb anterioritat a l'exercici mateix de la reflexió; qualsevol coneixement, i fins al criteri mateix del que es considera coneixement, pot sotmetre's a discussió crítica en una reflexió filosòfica. Però la filosofia no manca de pressupostos en el sentit que, igual que tot discurs, part d'un context previ que la fa comprensible; Plató i Aristòtil parlen del sentiment d'admiració com a pressupost del preguntar per les coses. El dubte metòdic, però radical i hiperbòlica, de Descartes part del pressupost de «si per ventura hi ha alguna veritat que pugui conèixer-se amb certesa». En aquest sentit Collingwood definia la metafísica com la indagació dels pressupostos absoluts. Husserl, per part seva, va concebre la fenomenologia com a punt de partida per a l'elaboració d'una filosofia sense supòsits.

Vegeu pressuposició