Enunciats protocol·laris

(del grec πρωτόκολλον, de πρώτος, protos, primer, i κολλο, kollo, pegar: en terminologia legal, primer document pegat juntament amb uns altres, que identificava el contingut o tema dels altres)

Concepte ideat per R. Carnap, equivalent al d'enunciat observacional,i al de proposició atòmica, per a designar, seguint la imatge que suscitava l'origen del nom, a aquell enunciat amb el qual es descriu una observació bàsica sobre la qual es funda una hipòtesi. Per exemple: «aquí, ara, blau». Havien de ser els fonaments de l'experiència intersubjectiva. Neurath els descriu com a registres d'una observació feta en laboratori (Exemple: Protocol d'Otto a les 3 h 17 m: [El pensament verbal d'Otto a les 3 h 16 m era: (A les 3 h 15 m hi havia una taula a l'habitació, percebuda per Otto)]).

Carnap deia que havien de formular-se en un llenguatge «fenomènic», «primer», o «vivencial». Popper els denomina «clàusules protocol·làries» i exigeix que elles siguin també contrastables, ja que no poden admetre's enunciats últims en la ciència.

Vegeu enunciats bàsics.