Revisionisme

En general aquest terme designa la necessitat de revisió d'alguna teoria i l'apartament de les interpretacions considerades ortodoxes d'aquesta. Habitualment s'ha emprat en el context de la història de les idees polítiques per a designar dos moviments diferents.

El primer d'ells, en l'àmbit de les teories marxistes fa referència al moviment de renovació de les tesis de Marx i Engels propugnat per Bernstein i un grup de teòrics del socialisme alemany i austríac (els germans Adler, per exemple) que, en contra de la tesi marxista i leninista de la necessitat d'una insurrecció contra el poder, propugnaven la possibilitat d'aconseguir el socialisme per mitjans parlamentaris. Històricament el revisionisme va donar lloc a la socialdemocràcia, que sostenia la possibilitat d'accedir al socialisme mitjançant reformes progressives. Per això, al revisionisme de Bernstein se'l va anomenar també reformisme. Les tesis de Mach i Avenarius, associats a l'empiriocritisme van tenir també una important incidència en el moviment considerat revisionista pels marxistes ortodoxos. Els seguidors de Lenin usaven aquest terme en sentit pejoratiu. En el terreny filosòfic, un altre tret que compartien varis dels revisionistes era el seu major acostament a posicions neokantianes inspirades per la Crítica de Ia raó pràctica.

La segona accepció d'aquest terme, més actual, fa referència al moviment antisemita de reinterpretació històrica del nazisme que nega l'evidència històrica dels camps d'extermini i del genocidi perpetrat pels nazis.