Émile Bréhier

Filòsof francès, professor de filosofia en diversos liceus i a les universitats de Rennes, Bordeus i la Sorbona de París, especialment dedicat a la investigació de la història de la filosofia. És particularment conegut per la seva Història de la filosofia (1926-1930, diverses vegades reeditada, amb pròleg d'Ortega y Gasset en l'edició castellana de 1942). En la controvèrsia que va tenir lloc a França en el període d'entreguerres, sobre si podia parlar-se d'una «filosofia cristiana», va defensar la postura que nega, per inconseqüent i contradictòria –contradictio in adiecto–, l'addició de l'adjectiu «cristià» a un saber que se suposa merament racional. En aquesta polèmica, va comptar amb el suport de Léon Brunschvicg i va tenir en contra a Étienne Gilson.

Va ser director de la Revue Philosophique i de L'Encyclopédie Philosophique. En 1941 va succeir a Henri Bergson en l'Académie des sciences morals et politiques.