Fixisme

Concepció biològica especulativa que sosté que les espècies animals i vegetals van ser creats per Déu, probablement abans de la creació de l'home, i s'han perpetuat al llarg de les generacions següents. Carl von Linné (1707-1778) va ser un dels més ferris defensors del fixisme, que va exposar amb els següents termes: Species tot numeramus quot in principi creavit infinitum ens. El gran prestigi de Linné, a qui es deu la nomenclatura binària encara utilitzada en botànica i zoologia per a la classificació dels éssers vius, va donar suport a aquesta obsoleta i ja cega concepció biològica, en una època en la qual el registre fòssil i els nous descobriments de les ciències naturals mostrava l'obcecació d'aquesta concepció. El fixisme no és incompatible amb el creacionisme que afirma la creació divina de tots els éssers vius, encara que determinades concepcions creacionistes no eren fixistes, ja que acceptaven que la naturalesa, amb l'ajuda de Déu, segueix creant éssers vius. Georges Cuvier (1769-1832), fundador de l'anatomia comparada i la paleontologia –que paradoxalment serien posteriorment de gran rellevància per a les teories evolucionistes–, va ser una altra de les grans personalitats defensores d'una variant de fixisme. Cuvier -que es va oposar tallantment a la teoria evolucionista de Lamarck, en una cèlebre confrontació amb el defensor del lamarckisme Geofroy Saint-Hilaire-, defensava la teoria de les creacions successives o policreacionisme. Segons aquesta teoria, cada gran catàstrofe o cataclisme geològic destruïa les espècies existents, de manera que Déu devia re-crear noves espècies. Per aquesta raó també es coneix la concepció de Cuvier com catastrofisme. Cuvier pensava que l'últim gran cataclisme va coincidir amb el diluvi universal, tal com és narrat en la Bíblia.

Des que Darwin va formular una teoria evolucionista científica que s'ha vist enfortida amb la moderna genètica, el fixisme ha deixat de ser defensat per la comunitat científica.