Argument dominador

També anomenat «argument sobirà», «triomfant», «dominant» o «invencible», expressions amb què es tradueix l'expressió grega kyriéuon lógos, emprada pel megàric Diodor Cronos (ca. s. III a. de C.) –mestre de Zenó, l'estoic– qui l'aplica a l'argument que dirigeix contra la noció de possibilitat, o contingència, d'Aristòtil (veg. text). Prova la seva pròpia noció de possible («el que és o serà és possible») mitjançant un argument basat en la inconsistència o incompatibilitat dels tres enunciats següents:

Tot el que és passat i veritable és necessari

L'impossible no se segueix del possible

El que no és ni serà és possible

En suposar veritables els dos primers, i declarar a més inconsistent el conjunt, Diodor conclou la falsedat del tercer enunciat («el que no és ni serà és possible») i, per aquesta raó, la veritat de la seva negació («el que és o serà és possible»). Amb aquesta demostració, creia haver trobat, segons alguns, un argument invencible de la seva noció de possible, o un argument a favor de la força invencible també, i irresistible, del destí. De la seva noció de possible es dedueix que el que no ocorre és impossible i que el que ocorre o ha ocorregut és necessari (primer enunciat).