Paradoxa de Hempel



Una de les paradoxes de la confirmació, també anomenada paradoxa dels corbs, basada en els problemes que presenta la inducció en confirmar-se, mitjançant la presentació de casos singulars, la qual cosa enuncia la hipòtesi general. Es fonamenta en el principi lògic que permet que el que és confirmació d'una hipòtesi qualsevol sigui també confirmació de la hipòtesi equivalent. La hipòtesi «Tots els corbs són negres» té com a hipòtesi equivalent la seva contrapositiva: «Tot el que no és negre no és un corb»; i ja que, pel principi d'equivalència, allò que és confirmació d'una és també confirmació de l'altra, i com que, pel criteri de Nicod (tal com l'interpreta Hempel), les coses que no són ni negres ni corbs són irrellevants per a la primera hipòtesi, tenim la paradoxa que el que en principi és irrellevant per a una hipòtesi és confirmació d'una altra equivalent, de manera que la primera hipòtesi queda (lògicament) confirmada per l'observació de casos d'«objectes no negres que no siguin corbs», per exemple «cignes» o «sabates blanques» (igual com queda confirmada per l'observació de «corbs negres»). La paradoxa ve donada per a confirmar veritats sobre corbs parlant d'alguna cosa irrellevant per a la hipòtesi. La utilitat de la paradoxa està en el fet que crida l'atenció sobre un excessiu interès a buscar proves confirmadoras d'hipòtesis.