Esquema ment-cos

Esquema d'algunes concepcions de les relacions ment-cos

 

Dualisme psicofísic	Espiritualista	Animisme, idealisme platònic,	Plató, Sant Agustí, Tomàs d'Aquino,... religions
Paral·lelisme, ocasionalisme, harmonia preestablerta	Geulincx, Malebranche, Leibniz
Intermedi	Interaccionisme	Descartes, Bergson, Popper (món 3)
Materialista	Epifenomenisme	Materialistes del segle XVIII
Monisme psicofísic	Espiritualista	Panpsiquisme	Berkeley
Idealisme	Hegel, Fichte
Fenomenisme	Mach
Intermedi	Monisme neutral	Spinoza
Materialista		Atomistes antics (Demòcrit, Epicur..)
Hobbes, Diderot
Marx, Darwin

Alguns corrents contemporanis

Conductisme filosòfic	Wittgenstein, Malcom, Ryle
Teoria de la identitat com a tipus	Smart, Feigl, Place  (Crítics: Kripke, Shaffer)
Materialisme elimininatiu	Feyerabend, Rorty, P.M. y P.S. Churchland
Teoria de la identitat com a instància	Davidson, Fodor, Putnam, D. Lewis...

 

Emergentisme	M. Bunge, J. Searle (Veg. materialisme emergentista)
Funcionalisme	Diversos dels anteriors autors (com Putnam) es poden també identificar amb el funcionalisme. Un dels més destacats és Daniel Dennett, que és també el més crític contra tota forma de dualisme encobert i proposa una explicació plenament naturalista del fenomen de la consciència i, en contra d'autors com D. Chalmers o Thomas Nagel, no pensa que hi hagi cap misteri en l'explicació de la consciència.

 

La filosofia de la ment s'ocupa de l'estudi dels processos mentals i dels supòsits teòrics subjacents a les nocions de ment, psique, esperit, cognició i, en general, de tots els processos vagament denominats mentals.