Veritat formal

La que competeix a un enunciat per només la seva forma lògica, o la seva estructura lògica, independentment del significat dels termes que ho componen, o dels casos de substitució de les lletres de l'enunciat

Amplia veg. exemple ↓

Són exemples de veritats formals:

«Ser o no ser» [math]\displaystyle{ A \vee ¬A }[/math]

«Res que sigui A i B alhora, deixa de ser B».

«Si A i B, llavors B», [math]\displaystyle{ (A \wedge B) \rightarrow{B} }[/math]

En tots aquests casos, qualsevol substitució dels termes o de les lletres d'enunciat, per qualsevol altre terme o qualsevol altre enunciat, dóna lloc a un enunciat necessàriament veritable (per la seva forma lògica).

Es diu també «veritat lògica».

Vegeu també: lògicament veritable, llei lògica, veritat necessària, validesa, i altres

termes relacionats.

Tanca

certesa

criteri de veritat

modalitats alètiques

Tarski, A.

valor de veritat

veritat

veritat analítica

veritat com a coherència

veritat com a consens

veritat com a correspondència

veritat com a redundància

veritat conceptual

veritat formal

veritat lògica

veritat necessària

veritat pragmàtica

veritat sintètica

veritat, teoria semàntica de la

veritats de raó

veritats eternes

verificabilitat

veritativo-funcional

versemblança

verum ipsum factum

Teoria_minimista_de_la_veritat