Victorins

Els victorins van ser els membres d'una escola de pensament filosòfic, teològic i místic que es va desenvolupar durant el segle XII en el monestir de canonges regulars de Saint-Victor, a la rodalia de París, adscrits a la regla d'obediència monàstica de Sant Agustí. L'inici de l'escola de Saint-Victor es deu a Guillem de Champeaux al segle XI, encara que com a tal escola de pensament va florir al segle XII, especialment gràcies a l'obra d'Hug de Saint-Victor, Ricardo de Saint-Victor, Acardo, Godofredo i Gualterio de Saint-Victor, que són els que van ser anomenats els Victorins (especialment els dos primers, que són els més importants representants d'aquesta escola). Encara que no hi ha un acord complet entre tots els membres d'aquesta escola (Gualterio, per exemple, s'oposa a diverses tesis de Godofredo), predomina en ella l'esperit de la filosofia mística desenvolupada per Hug de Saint-Victor, anomenat «el nou Agustí», en la qual es considera que les ciències profanes han d'estar en funció de les ciències sagrades i tot l'esforç ha de dirigir-se cap a la contemplació de Déu. Ara bé, encara que l'orientació d'aquesta escola és fonamentalment mística, no va excloure el desenvolupament de les ciències, ja que, en oposició a les tesis sostingudes per Pedro Damián, consideren que totes les ciències poden portar-nos cap a la suprema ciència divina, sempre que es tingui en compte que la raó està enfosquida pel pecat i per això és necessària la fe, encara que poden aconseguir-se veritats racionals segures, com ara la de la pròpia existència (i amb això es manifesta la influència dels Soliloquis de Sant Agustí i la seva sentència si fallor sum). A més, doncs, de l'orientació mística, aquesta escola de pensament va desenvolupar altres aspectes de les ciències, alhora que van desenvolupar la tesi segons la qual els principis de veritat són innats. Representen un intent de conciliar la fe (entesa com a disposició de les veritats racionals a partir de la il·luminació divina) i la ciència. El mateix Hug de Saint-Victor va establir una classificació de les ciències diferent de l'antiga i clàssica divisió en les set arts liberals, i va escriure sobre geometria i gramàtica. A més va escriure l'important tractat de teologia sistemàtica De sacramentis christianae fidei (1136-1141), que tracta sistemàticament d'ètica i antropologia.