Kant: imperatiu categòric (III)
De Wikisofia
La revisió el 22:42, 18 set 2017 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - del com, + del qual,)
La naturalesa racional existeix com a fi en si mateixa. Així es representa necessàriament l'home la seva pròpia existència, i en aquest sentit aquesta existència és un principi subjectiu de les accions humanes. Però també es representa així la seva existència tot ser racional, justament a conseqüència del mateix fonament racional que té valor per a mi, raó per la qual és, doncs, al mateix temps, un principi objectiu del qual, com a fonament pràctic suprem que és, han de poder derivar-se totes les lleis de la voluntat. L'imperatiu pràctic serà llavors com segueix: obra de tal manera que et relacions amb la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol un altre, sempre com una fi, i mai només com un mitjà.
| I. Kant, Fundamentación de la metafísica de las costumbres, cap. 2 (Espasa Calpe, Madrid 1994, 10ª ed., p. 103-104). |
Vegeu també:
Primera definició d'imperatiu categòric.