Llei dels tres estats

A. Comte

Llei fonamental del positivisme de Auguste Comte, segons el qual les ciències, la ment humana i la humanitat en general -a la qual Comte considera com un ser real- passen per tres fases successives: el estat teològic o fictici, quan es busquen explicacions absolutes de les coses recorrent a principis i forces sobrenaturals personals; el estat metafísic o abstracte, quan, substituint el sobrenatural pel abstracte, es recorre a forces, causes o entitats ocultes; i el estat científic o positiu, quan, després de reconèixer la impossibilitat d'un saber absolut, l'home es conforma amb saber les lleis de les coses, això és, les relacions existents entre fenòmens. Al primer estat corresponen tres maneres de filosofar: fetitxisme, politeisme i monoteisme i representen la teologia o la infància de la humanitat; al segon estat, el del predomini de les causes, o del conjunt de totes elles entès com la naturalesa, correspon una filosofia intermèdia, la metafísica, i és un període de transició, com una «malaltia crònica» pròpia de l'etapa que transcorre, tant per a l'individu com per a la humanitat, entre la infància i la virilitat; al tercer estat, l'època definitiva a la qual tendeixen les altres dues, correspon l'època de la virilitat, l'edat adulta de l'individu i de la humanitat, que les seves característiques coincideixen amb les de la civilització industrial. Aquesta fase històrica és també la meta pel individu i per la societat: l'estat positiu final, que és el que desenvolupa la filosofia positiva, la «física social», o sociologia, l'última de les ciències i la que realitza la síntesi de totes elles(veure text ).