Racionalisme crític

Popper

Nom amb què K.R. Popper defineix la seva pròpia actitud intel·lectual (vegeu la citació) que es caracteritza per ser una aposta a favor de la raó o una decisió (irracional) per la raó, reconeixent els límits que aquesta té. Aquesta actitud racional, o «actitud de racionabilitat», suposa que es dóna la màxima importància als arguments, a la crítica, a l'experiència i a la possibilitat de posar-se d'acord. Aplicat al terreny de la ciència, es converteix en el mètode crític, aplicable tant a les ciències de la naturalesa com a les ciències socials, que es basa en l'exigència de buscar l'error en les teories pròpies, sotmetent-les a una contrastació empírica, i en l'afirmació que el coneixement científic no és saber, sinó conjectura i que és possible aprendre dels errors propis. El més racional és l'actitud de criticar les pròpies teories (i les alienes). L'actitud crítica és consubstancial tant a la ciència com al coneixement racional en general (vegeu la citació).