Ontologia fonamental

Enfront de les ontologies particulars, que funden les ciències positives, Heidegger pretén abordar una ontologia que tingui per objecte el ser en general, i a la qual, per distingir-la de les anteriors com a prèvia a elles, denomina fonamental. Tal nova ontologia ha d'assumir la diferència ontològica el que significa que la seva primera ocupació consistirà a buscar la manera adequada de formular la seva pregunta. Aquesta tasca es concreta en una analítica del ser-aquí. Totes les nocions o existenciaris que sorgiran al llarg d'aquesta no constitueixen, doncs, pròpiament, una definició de l'ésser sinó un camí a través del qual es pretén establir en quin àmbit ha de ser definit. Aquest àmbit resultarà ser el de la temporalitat, però la manera en què s'arriba a tal troballa no permetrà tampoc establir una resposta definitiva a la qüestió ontològica, alguna cosa que constitueix un dels trets característics del pensament heideggeriano. Aquest «fracàs» té segurament que veure amb l'abandó del terme per part del Heidegger posterior. (Col·laboració de Maite Saurí Navarro.)