Peripatètics

Aristòtil

(del grec περιπατητικός)

Etimològicament significa els passejants, i amb aquest apel·latiu són coneguts els alumnes i seguidors d'Aristòtil, a causa que a la seva escola, el Liceu, hi havia un perípatos (passeig cobert) en el qual, segons s'explica, Aristòtil impartia les seves classes mentre passejava. Aquest terme no s'usa per referir-se als aristotèlics, en general, sinó solament per designar als aristotèlics de l'antiguitat que van desenvolupar el seu pensament en connexió amb el Liceu, és a dir:

a) als deixebles directes d'Aristòtil i de Teofrast. Aquests formen la primera generació. Entre ells es troben Eudem de Rodes, Aristoxen de Tàrent i Dicearc de Messina, i també Estrató de Làmpsac.

b) La segona generació s'obre en l'època en què va ser escolarca Licó de Laodicea i, a més d'ell, són destacables Aristó de Queos i Critolao. c) Entre els peripatètics del tercer període són importants Andrònic de Rodes, que va fer una recopilació dels escrits d'Aristòtil, i Alexandre d'Afrodisia, els comentaris del qual a la filosofia d'Aristòtil van exercir una gran influència.