Husserl: les essències i el factum
De Wikisofia
Text original editat en castellà.
las esencias y el factum
Partiendo del ejemplo de la percepción de esta mesa, variemos el objeto de la percepción «mesa» con entera libertad; pero de modo que sigamos teniendo una percepción como percepción de algo [...] comenzando, por ejemplo, por variar en la imaginación, de modo totalmente arbitrario, su forma, sus colores, etc., manteniendo de modo idéntico tan sólo el aparecer perceptivamente. Con otras palabras, absteniéndonos de toda afirmación respecto de su validez de ser, transformamos el factum de esa percepción en una pura posibilidad entre otras puras posibilidades totalmente opcionales -pero posibilidades puras de percepciones-. Por así decirlo, transferimos la percepción real al reino de las irrealidades, del como-si, que nos procura las posibilidades puras; puras de todo lo que las liga a ese factum y a todo factum en general. En este último respecto, tampoco mantenemos esas posibilidades enlazadas con el ego puesto al mismo tiempo como fáctico, sino precisamente como lo imaginable de un modo completamente libre por la fantasía, de tal suerte que de antemano podríamos haber tomado como ejemplo inicial una percepción imaginaria, fuera de toda referencia al resto de nuestra vida fáctica. El tipo «percepción» así obtenido flota por así decirlo en el aire -en el aire de las puras cosas imaginables-. Así, despojado de toda facticidad, se ha convertido en el eidos «percepción», cuyo ámbito ideal integran todas las percepciones idealiter posibles en cuanto puras cosas imaginables. Los análisis de la percepción son entonces análisis de esencias; todo lo que hemos expuesto acerca de las síntesis, horizontes de potencialidad, etc., pertenecientes al tipo «percepción», vale esencialmente, como es fácil echar de ver, para todo cuanto puede formarse en esta libre variación y, por tanto, para todas las percepciones imaginables en general. Con otras palabras, vale con absoluta universalidad esencial y es esencialmente necesario para todo caso particular que se escoja y, por ende, para toda percepción fáctica, en la medida en que todo factum puede pensarse como mero ejemplo de una posibilidad pura.
Text traduït al català (Traducció automàtica pendent de revisió).
les essències i el factum
Partint de l'exemple de la percepció d'aquesta taula, variem l'objecte de la percepció «taula» amb tota llibertat; però de manera que seguim tenint una percepció com a percepció d'alguna cosa [...] començant, per exemple, per variar en la imaginació, de manera totalment arbitrària, la seva forma, els seus colors, etc., mantenint de manera idèntica tan sols l'aparèixer perceptivament. Amb altres paraules, abstenint-nos de tota afirmació respecte de la seva validesa de ser, transformem el factum d'aquesta percepció en una pura possibilitat entre altres pures possibilitats totalment opcionals -però possibilitats pures de percepcions-. Per així dir-ho, transferim la percepció real al regne de les irrealidades, del com-si, que ens procura les possibilitats pures; pures de tot el que les lliga a aquest factum i a tot factum en general. En aquest últim respecte, tampoc mantenim aquestes possibilitats enllaçades amb el ego posat al mateix temps com a fàctic, sinó precisament com l'imaginable d'una manera completament lliure per la fantasia, de tal sort que per endavant podríem haver pres com a exemple inicial una percepció imaginària, fora de tota referència a la resta de la nostra vida fàctica. El tipus «percepció» així obtingut flota per així dir-ho en l'aire -en l'aire de les pures coses imaginables-. Així, despullat de tota facticitat, s'ha convertit en el eidos «percepció», l'àmbit ideal de la qual integren totes les percepcions idealiter possibles quan pures coses imaginables. Les anàlisis de la percepció són llavors anàlisi d'essències; tot el que hem exposat sobre les síntesis, horitzons de potencialitat, etc., pertanyents al tipus «percepció», val essencialment, com és fàcil tirar de veure, per tot quant pot formar-se en aquesta lliure variació i, per tant, per a totes les percepcions imaginables en general. Amb altres paraules, val amb absoluta universalitat essencial i és essencialment necessari per a tot cas particular que s'esculli i, per tant, per a tota percepció fàctica, en la mesura en què tot factum pot pensar-se com a mer exemple d'una possibilitat pura.
| Meditaciones cartesianas, IV, § 34 (Ediciones Paulinas, Madrid 1979, p. 124-125). |