Criteri moral

Els principis d'acord amb els quals l'home jutja sobre la moralitat en general i de la moralitat d'una acció concreta en particular. Els grans criteris morals coincideixen amb les grans teories sobre què és el bé i, quan principis immediats de la moralitat d'una acció humana, coincideixen amb el dictamen moral de la pròpia consciència, que adopta la forma de judicis de obligació moral o de judicis de valoració moral. Els primers són els anomenats judicis deòntics i els segons, judicis de valor o valoracions. En tots dos casos es tracta d'un acte de la raó pràctica. En l'adopció d'un criteri moral poden col·lisionar les conviccions personals amb els costums i normes morals de la societat o d'un grup humà. Pot considerar-se que aquestes últimes són, o formulen, la norma objectiva de moralitat, mentre que la consciència moral és, alhora, norma subjectiva, però última i immediata de la moralitat.

El criteri moral d'una persona ha de posar d'acord la norma objectiva de moralitat amb la pròpia consciència, no només en el moment de percebre l'obligatorietat o el valor moral d'una acció, o no, sinó també amb anterioritat a l'acció. Amb el que sol anomenar-se consciència antecedent, ha d'ajustar els seus principis pràctics de moralitat al principi racional de fer el bé o d'obrar d'acord amb la raó socialment acceptada.

La variabilitat històrica i geogràfica dels criteris morals, el relativisme moral, per tant, depèn en gran mesura del tipus de valors que s'accepten socialment en una època determinada.