Eugenèsia

 Per eugenèsia s'entén qualsevol procediment destinat al control genètic-hereditari d'una espècie. L'eugenisme és el corrent ideològic que propugna l'eugenèsia per a millorar l'espècie humana.

En el cas de l'espècie humana l'eugenèsia tracta de controlar tant les característiques humanes físiques com les mentals, en la mesura en què en ser hereditàries pot tenir-se un control sobre elles. En l'eugenèsia tradicional es distingia entre «eugenèsia negativa», consistent a impedir la reproducció d'individus amb característiques indesitjables, i la «positiva», consistent a estimular la reproducció entre aquells que tenen característiques considerades positives.

Ja des d'antic es troben idees i mesures de tipus eugenèsic, tant de signe negatiu (com l'eliminació dels nens febles a Esparta), com a positiu (l'emparellament d'individus ben dotats que es recomana en la República de Plató). Però va ser, sobretot, per influència de la teoria darwinista de l'evolució que va sorgir el moviment eugenèsic modern, molt influenciat pel darwinisme social. Encara que hi ha un cert precedent en Condorcet, va ser Francis Galton (L'herència del geni, 1869) qui va encunyar el terme i pot considerar-se com l'iniciador d'aquesta tendència. Va realitzar investigacions sobre l'herència de la intel·ligència humana i va dur a terme una campanya en favor d'una reproducció eugenèsica.

Al començament del segle XX van aparèixer diversos moviments eugenistes i es van crear centres d'estudis eugenèsics a Gran Bretanya, Estats Units, Alemanya, i altres països, que van conduir a la promulgació de lleis eugenèsiques: esterilització de certs malalts, supressió de matrimonis entre races diferents, control de la immigració, control de matrimonis, etc. Però va ser en l'Alemanya nazi on es van cometre les més abjectes atrocitats en nom de l'eugenèsia, convertida en la més bàrbara de les concepcions racistes. En aquests casos, a més de la barbàrie moral que suposava l'aplicació d'aquestes legislacions, mancaven d'autèntica base científica, doncs aquestes legislacions eugenèsiques, a més de basar-se en l'ambigu concepte de raça, no prenien en consideració que en molts casos la millora de les característiques genètiques s'obtenen justament per mestissatge.

Amb els desenvolupaments de la moderna genètica molecular i amb el desxiframent de parts importants del genoma humà, apareix la possibilitat d'un control eugenèsic nou basat en la manipulació genètica directa. També en aquest cas pot parlar-se d'una eugenèsia negativa (eliminació de gens nocius o no desitjables), i d'una eugenèsia positiva (foment del desenvolupament de determinats gens que poden ser seleccionats o implantats), sense necessitat d'establir legislacions relatives a l'aparellament humà.

Tot això suscita nombrosos problemes que han engendrat una nova branca de l'ètica coneguda com a bioètica. En el cas de l'eugenèsia el problema moral fonamental es deriva del criteri de selecció: què o qui decideix quins caràcters són els bons o els dolents?, en nom de què? Tot això condueix a nous plantejaments i a nous interrogants però, també, al perill, denunciat per molts filòsofs (com Foucault, o Deleuze, per exemple), de medicalitzar la vida, és a dir, de substituir l'antiga funció del xaman, del bruixot, del sacerdot o del dictador, per la dictadura mèdica.

Es pot considerar que la concepció transhumanista i posthumanista es relaciona amb l'eugenèsia, en tant que els transhumanisme és la concepció que creu que la ciència i la tecnologia poden millorar el cos, la ment, les habilitats i aptituds humanes (de manera semblant a l'eugenèsia "positiva") i eliminar aspectes indesitjables, com les malalties, l'envelliment i, fins i tot, la mort (de manera semblant a l'eugenèsia "negativa").I "la idea del posthumà gaudeix avui d'un ampli consens, a l'era coneguda com a l'antropocè