Ús i esment

Paraules amb què es designa el diferent nivell lingüístic (llenguatge objecte o metallenguatge) que els termes i enunciats poden tenir en un context lingüístic. Els termes o enunciats del llenguatge objecte són esmentats, no són usats, pel metallenguatge, mentre que aquest sí usa els seus propis termes o enunciats. Al seu torn, el llenguatge objecte usa els seus propis termes o enunciats, però en ell no hi ha termes esmentats. En la pràctica, els termes o enunciats «esmentats» es posen entre cometes o s'escriuen en cursiva

veg. exemple ↓

A: A Roma l'anomena la ciutat eterna.

B: «Roma» té les mateixes lletres que «amor».

En B, la paraula «Roma» s'esmenta, mentre que en A s'usa.

L'esmentat té valor de nom; d'ell s'afirma o nega alguna cosa en metallenguatge. L'ús de les cometes, i per tant la distinció de nivells de llenguatge, elimina l'ambigüitat i soluciona les paradoxes que es produeixen quan el llenguatge parla de si mateix (autoreferència).

Vegeu paradoxa del mentider.