Difusionisme

Escola d'antropologia cultural de principis del segle XX segons la qual el desenvolupament de la cultura no segueix un procés lineal des de temps remots (amb el que s'oposa a l'evolucionisme cultural), sinó que apareix en diversos focus i es difon mitjançant processos d'aculturació i intercanviant trets culturals. D'aquesta manera, els difusionistes rebutgen la possibilitat d'estudiar la cultura com formant part d'una línia evolutiva més o menys contínua. Entre els autors més representatius d'aquest corrent destaquen els britànics W.H.R. Rivers i G.I. Smith (1871-1953), que van tendir a considerar a Egipte com el focus principal de difusió originari de la cultura. Sustentaven aquesta tesi a partir de l'observació de l'existència de diversos trets culturals egipcis en altres cultures, com ara la construcció de piràmides i els cultes solars. En contra d'aquesta tesi, els antropòlegs alemanys F. Gräbner i W. Schmidt van sostenir l'existència de diversos focus culturals. En l'antropologia americana sol considerar-se a Franz Boas com a proper a les tesis difusionistes.