Criteri de certesa

Expressió impròpia del que ha d'anomenar-se criteri de veritat. És la raó per la qual adoptem l'actitud subjectiva d'estar segurs de la veritat d'alguna cosa. Un criteri de certesa és tan subjectiu com l'actitud psicològica, d'adhesió interna al que es considera veritable, al fet que es refereix. Tradicionalment, sobretot a partir de la teoria de Descartes sobre les idees clares i distintes, l'evidència és criteri de certesa; l'evident pot determinar-nos a acceptar com a veritable un enunciat, però no constitueix de cap manera garantia suficient de la veritat objectiva d'aquest. Un criteri de veritat adequat hauria de ser també criteri de certesa.

Per la teoria del coneixement actual importa més fonamentar una teoria de la veritat –quina volem dir quan afirmem que un enunciat és veritable– que esbrinar si, de fet, podem decidir si un enunciat concret és veritable; importa menys determinar un criteri subjectiu de certesa.