Gestalt

Psicologia de la forma, o de la configuració. Escola de psicologia alemanya; els seus iniciadors són Max Wertheimer, Kurt Koffka i Wolfgang Köhler i que apareix al començament de segle com a reacció contra les teories associacionistes del coneixement i el conductisme. Els seus iniciadors parteixen del rebuig a una anàlisi de la percepció a manera de conglomerat o associació de sensacions o impressions sensorials i introdueixen la noció de totalitat com a element bàsic del coneixement perceptiu. Consideren que l'experiència és consciència perceptiva d'una totalitat, o una Gestalt, i insisteixen, no en l'anàlisi d'elements, sinó en l'organització d'aquests en un tot estructurat segons determinades lleis; tots estructurats com a objectes de percepció.

La noció de Gestalt provenia directament de l'anomenada Escola Austríaca o de Graz, influïda per la psicologia de F. Brentano i fundadora del primer laboratori de psicologia experimental en Graz. Alguns dels membres d'aquesta Escola van ampliar i van donar fonament psicològic a la noció de «qualitat gestáltica», (Gestaltqualität), introduïda pel filòsof positivista Ernst Mach, en la seva Anàlisi de les sensacions (1885), obra en la qual es refereix a sensacions espacials (com a figures geomètriques) i temporals (com a melodies), que es manifesten independents dels elements que les componen (una melodia musical es mostra independent de les seves notes, es manté en qualsevol clau musical i amb instruments amb timbres diferents, etc.) i que calia interpretar com a construccions psíquiques. Christian Ehrenfelds (1859-1932) i Alexius Meinong (1853-1920), membres de la citada Escola, van formular psicològicament la noció d'alguna cosa que es percep sensorialment i que, no obstant això, no és una sensació.

L'afirmació que en la percepció hi ha elements percebuts que no són sensacions (impressions sensorials) remet als orígens kantians de l'escola de la Gestalt. Els patrocinadors de la Gestalt, no obstant això, van sostenir la tesi que hi ha formes o Gestalten tant en la ment humana com en la mateixa naturalesa: el fenomen de pregnància, per exemple, o la «bona forma» d'una gota d'aigua, en equilibri intern i extern, són mostres de formes naturals.

Vegeu: Lleis de la Gestalt.