Anarquisme epistemològic

Postura epistemològica defensada per Paul K. Feyerabend i provocadorament exposada en la seva obra Contra el mètode. Esquema d'una teoria anarquista del coneixement (1970), on sosté que l'anarquisme pot ser una «base excel·lent» per l'epistemologia i la filosofia de la ciència. Segons aquest autor, es pot dir que totes les regles metodològiques han estat alguna vegada incomplides amb èxit en la història de la ciència i que ni tan sols pot afirmar-se que les teories s'acceptin o rebutgin d'acord amb els fets segons estableix el principi de confirmació; en ciència ha de valer (metodològicament) tot i no és possible justificar una teoria més que comparant-la amb unes altres. Una epistemologia –la clàssica– basada en una metodologia normativa seria fins i tot un obstacle pel progrés de la ciència, ja que en tota la història de la ciència mai hi ha hagut períodes de ciència normal. La ciència no és l'únic paradigma de racionalitat, i no existeix criteri de demarcació entre ciència i no ciència; atenint-nos als resultats, la ciència no és l'única a aportar beneficis a la humanitat: també ho han fet les ideologies. La ciència és només una de les moltes ideologies que impulsen a la societat i com tal ha de ser tractada.