Forma substancial

Terme escolàstic que designa un principi intrínsec i determinant de l'existència d'alguna substància, que fa que aquesta sigui tal com és en la seva especificitat. És a dir, es concep com un principi constitutiu de la substància que la determina en la seva espècie, diferenciant-la de qualsevol altra. D'aquesta manera apareix també com a causa formal que, al seu torn, també pot ser subsistent (en l'Escolàstica es concebia així als àngels, que són formes privades de cos) o informant (que pot ser inanimada o animada, i en aquest cas s'identificava amb l'ànima). Es distingeix de la forma accidental perquè aquesta dóna una determinació suplementària a una substància ja constituída (per exemple, de manera accidental un home pot ser escriptor o músic, però només perquè ja prèviament és home).

Aquesta noció procedeix de la interpretació que van fer els filòsofs escolàstics del hilemorfisme d'Aristòtil, basat en la noció de forma com a essència necessària de les coses que tenen matèria.