Forma substancial

Terme escolàstic que designa un principi intrínsec i determinant de l'existència d'alguna substància, que fa que aquesta sigui tal com és en la seva especificitat. És a dir, es concep com un principi constitutiu de la substància que la determina en la seva espècie, diferenciant-la de qualsevol altra. D'aquesta manera apareix també com causa formal que, al seu torn, també pot ser subsistent (en l'Escolàstica es concebia així als àngels, que són formes privades de cos)o informant (que pot ser inanimada o animada, i en aquest cas s'identificava amb l' ànima). Es distingeix de la forma accidental perquè aquesta dóna una determinació suplementària a una substància ja constituída (per exemple, de manera accidental un home pot ser escriptor o músic, però només perquè ja prèviament és home).

Aquesta noció procedeix de la interpretació que van fer els filòsofs escolàstics del hilemorfisme d' Aristòtil, basat en la noció de forma com a essència necessària de les coses que tenen matèria.