Deductivisme

K. Popper

Concepció de la ciència a manera d'un procés que consta dels següents passos: hipòtesi (conjectura), deducció de conseqüències, contrastació i refutació, no donant valor algun a la hipòtesi, confirmació d'. El model bàsic de raonament que s'utilitza és el modus tollens: de «si H, llavors c, i no-c», s'infereix (deductivament) «no-H». L'esquema lògic del qual és:

[math]\displaystyle{ H\rightarrow{c} }[/math]

¬c

___________

¬H

Enfront de l'inductivisme el deductivisme sustenta que les inferències que s'utilitzen en el mètode científic han de ser deductives. És la postura que defensa sobretot K. Popper, en la seva Lògica de la investigació científica, mitjançant la teoria de la falsació. És aquesta una variant del mètode hipotètic-deductiu, del que Popper elimina la possibilitat de la[epis55tf.htm confirmació], perquè les teories no són mai verificables empíricament. Com que, segons Popper, la inducció no exerceix cap funció en el mètode científic i ni tan sols existeix una justificació lògica de la mateixa i, a més, només la falsabilitat és el criteri de demarcació o el senyal que un enunciat sigui científic, l'única inferència fonamental del mètode científic, sosté aquest autor, ha de ser el modus tollens. En contraposició també amb l'inductivisme, la concepció deductivista de la ciència sosté que no hi ha observació sense una teoria prèvia i suposa el desenvolupament de les següents fases successives: conjectura, deducció d'una conclusió, falsació, eliminació de hipòtesi falses.